dimecres, 17 de juny del 2015

Experiència laboral a Irlanda

Sóc l'Anna Ibars, tinc 26 anys i sóc psicòloga de professió i viatgera/aventurera de passió (entre moltes altres).
El Juliol del 2014 va ser el millor moment per a fer el que sempre havia volgut fer: marxar per un temps llarg a viatjar i descobrir món, però primer necessitava sentir-me més hàbil amb l'anglès, o sigui que vaig decidir anar a fer un au-pair a Irlanda per aprendre'n suficient.
La meva experiència la recomano molt, sobretot a noies joves d'entre 18 i 30 anys.
No només he après anglès sinó que he conegut un país nou, molt interessant i preciós, he conegut gent fantàstica, he après molt de mi mateixa lluny de casa, he après molt de la família que em va acollir i donar la feina, i a més a més, he après molt d'anglès (i sense anar a classes, cosa que es pot fer allà). En canvi, en una acadèmia d'angles d'aquí pagues molt per no aconseguir mai el nivell que pots aconseguir allà, i no t'enriqueixes amb totes aquestes altres coses...
Vaig aconseguir la familia a través d' AupairWorld, una pagina d'internet on et fas un perfil i tu consultes els perfils de les famílies. Funciona molt bé i no pagues res. Si vas per agència et cobren i moltes vegades surt malament (parlo per experiències que m'han explicat). Això si, penso que cal estar molt atent amb quina família tries perquè allà m'he trobat amb noies aupairs molt descontentes.
Doncs això, sobretot per les noies, és una opció molt bona com a feina i a la vegada viatjar i aprendre anglès.
Jo vaig estar cuidant tres nens d'edats entre 2 i 6 anys durant 10 mesos en un poblet a una hora en cotxe de Dublin. Els caps de setmana els tenia lliures i podia anar a Dublin o voltants, però també em podia quedar a casa si volia. Allà vaig contactar amb altres aupairs a través de facebook, i també vaig fer amics a través de couchsurfing a Dublin. I a més de tenir l'allotjament i el menjar coberts, em pagaven uns 100euros a la setmana.
Per a fer aquesta feina bàsicament cal tenir sentit comú i una mica d'experiència amb nens, o com a mínim que t'agradi passar temps amb ells, i també cal estar conscienciat que segurament viuras a casa seva amb ells, cosa que comporta compartir un espai i una rutina diferent a la que estàs acostumada, però per mi, tot i que al principi em va costar adaptar-me, em va compensar molt!! Em van fer sentir part de la familia i sé que puc anar-hi sempre que vulgui!
Animeu-vos!!

dimecres, 28 de gener del 2015

FP Dual a Alemanya

Yo ya llevo desde Julio de 2014 en Alemania. La experiencia está siendo muy buena la verdad, siempre hay momentos menos agradables que otros por el estrés que pueda suponer no dominar el idioma estudiar en una lengua extranjera, estar fuera de casa, etc... Pero a nivel general vale mucho la pena!

En cuanto a la gestión de Connectum para mi muy buena! Se encargan de todos los trámites traducción de curriculum, buscar la empresa, etc... Lo único que yo mejoraría es la información que dan a los participantes, referente a competencias profesionales, salidas laborales y el trabajo que se realizara en la empresa. A mi parecer podrían indagar un poquito más en estos aspectos, yo por ejemplo vine un poquito sin saber lo que me encontraría exactamente. A pesar de esto ninguna queja, tanto los estudios como el trabajo están muy bien.

Otro punto a tener en cuenta es el tema del alojamiento. Connectum no se encarga directamente de esta gestión pero sí que nos garantizan que desde el primer día que lleguemos aquí dispondremos de un lugar para dormir, ya que en según en que zona de Alemania es bastante difícil encontrar algo acorde con nuestras posibilidades económicas y que sea medio decente. 
En ese aspecto yo y otro compañero tuvimos la mala suerte de que la persona que nos buscó piso que era así como nuestro tutor en Alemania y que se encargaba de ayudarnos en nuestros primeros días aquí (vivienda, abrir una cuenta bancaria, sacar un abono para el transporte, etc...), intento aprovecharse de la situación y tomarnos el pelo pero pudimos solucionarlo bien y contamos con en el apoyo de Connectum desde Barcelona.

Dirk y Urs como profesores de alemán son excelentes!!! Eso sí que puedo garantizarlo, el método es muy bueno, se aprende mucho y de manera fácil. Pero claro 4 meses tampoco dan para mucho, así que una vez en Alemania hay que aplicarse! 

A grandes rasgos esta es mi experiencia a día de hoy con Connectum y en Alemania, siempre hay cositas que se podrían mejorar pero a nivel global estoy muy satisfecho con el haber tomado la decisión de venir aquí.

Espero mi experiencia haya resuelto tus dudas. Para cualquier otra cosa o información, encantado de echar un cable, eso si no prometo responder inmediatamente porque a veces me faltan horas en el día hasta para escribir un email Emoji.

También agradecer vuestro trabajo desde la Oficina Jove Valles Oriental ya que parte de la "culpa" de que este aquí también es vuestra.

Un saludo desde Augsburgo! :)

Victor.


dilluns, 13 d’octubre del 2014

LA MEVA EXPERIÈNCIA A DUBLÍN


Em dic Joan Antoni, sóc Badaloní i m'agradaria explicar la meva experiència a Dublín.  

A la tardor de l'any 2011 em vaig quedar a l'atur i vaig decidir marxar a viure a una ciutat europea. En aquest cas vaig decidir-me per anar a viure una temporada a Dublín. 

Vaig escollir aquest destí perquè ja vaig conèixer Irlanda a les vacances d'estiu de l'any 2002 i em vaig enamorar-me de l'anomenada "Illa Esmeralda". També volia anar a una ciutat petita, acollidora i que tingués com a moneda l'euro per a no fer-me embolics amb els preus i demés. 

M'oblidava de dir que abans de marxar vaig preparar el meu viatge des de Barcelona. Vaig demanar ajuda i informació al departament de mobilitat jove a les oficines del Barcelonès Jove. Allà em van donar un llistat d'escoles de llengua anglesa de Dublín capital i també em van donar eines per poder cercar feina i allotjament, com ara Hostels, Albergs Internacionals i altres empreses de lloguer de pisos i habitacions. També vaig anar al consolat d'Irlanda a Barcelona, on també em va ser molt útil ja que em van donar informació de la documentació que em podien demanar al país a l'hora de demanar feina o inscriure'm a l'atur d'allà i altres. Aquestes eines em van ser molt útils després per poder moure'm amb tranquil·litat pel país, ja que tot i que Irlanda forma part dels països comunitaris d'Europa funciona diferent que a Catalunya i a Espanya.

Un cop preparat vaig marxar amb una maleta, un bitllet d'anada i quatre nits d'hostatge a un Hostel. Un cop vaig baixar-me de l'avió i vaig sortir de l'aeroport em va venir el pànic. I em vaig dir a mi mateix: "què caram faig aquí?". Però ràpidament el pànic va marxar i em van venir forces de no ser on i vaig emprendre el meu camí cap a la ciutat. Vaig agafar un bus i un cop vaig arribar al City Center of Dublin vaig treure el meu mapa i em van venir dos persones a preguntar-me: Can I help you? I va ser el moment en el que em vaig dir-me a mi mateix: "noi, no estas perdut, no estas sol". I es va confirmar allò que diuen de que els Irlandesos son els "llatins del nord d'Europa" per la seva amabilitat i hospitalitat. No són ni freds ni tancats com diuen dels Britànics. Al contrari, intenten ajudar a tothom i sobre tot als estrangers.

Ràpidament, gràcies a la informació facilitada pel Consolat i pel Barcelonès Jove en tres dies vaig trobar escola d'anglès i una habitació compartida en una casa a un barri del districte 6 de Dublín. Compartia casa amb dues noies i un noi d'Itàlia, un noi parisenc, una noia del Brasil i una noia de Burgos que estava fent un Erasmus. Aquesta varietat de nacionalitats afavoreix la practica de l'anglès, menys amb la noia de Burgos que tot i que vam intentar parlar en anglès entre tots dos, va ser impossible i vam acabar parlant en anglès amb els companys de casa i en castellà quan érem tots dos sols.  

El meu objectiu no va ser cercar feina, principalment, sinó perfeccionar l'idioma. Però mai vaig descartar la possibilitat de si trobava feina quedar-me un temps llarg allà. Però al final vaig estar gaire bé sis mesos perquè el curs d'anglès va acabar i perquè l'empresa on vaig estar abans de quedar-me a l'atur em va demanar continuar amb ells un altre cop. 

És per això que mai descarto tornar a marxar una temporada més a Illa Esmeralda, amb la seva cervesa negra, el seu Irish Breakfast, la música i les danses celtes que t'emporten a somnis imaginaris, els seus camps verds i els "shamrocks" (trebols) i els seus "leprechauns" (follets de l'olla de monedes d'or), l'esperit tan harmoniós que desprenen els irlandesos de cabells pell roigs que tan els caracteritza. 
Irlanda no és tan sols un lloc, és un sentiment. Un estat d'ànim, una energia, un esperit. Un sentit de connexió, de pertànyer, de tornar a casa. Una sensació d'estar a gust, un calorós benestar, unes contagioses ganes de viure. És una passió per la música, pel riure i la conversa. És oberta, autentica i generosa. És serena, salvatge i espontània. I, qualsevol qui siguis, d'on vinguis, siguin quines siguin els teus interessos, t'aviso, t'enamoraràs d'Irlanda, no només un cop, sinó molts.

dimarts, 2 de setembre del 2014

3 ANYS AL NORD DE YORKSHIRE


3 ANYS AL NORD DE YORKSHIRE



Viatgers i viatgeres del món, sóc la Cristina, una jove de 24 anys que, fa una mica més de 3 anys, va decidir deixar la feina, la ciutat de naixement i les rutines del dia a dia per aventurar-se i probar sort a una petita ciutat situada al Nord d'Anglaterra, York.
York és la capital de Yorkshire o Condat de York, i també una de les ciutats més entranyables i amb més emprempta històrica del Regne Unit. És cert que no seré objectiva, perquè avui puc dir que durant aquests tres anys s'ha convertit en casa meva, però us haig de dir que és un indret ideal per apropar-se i aprendre la llengua, la cultura i les formes de relació compreses dins la vida britànica.

Al principi, el meu anglès era força limitat, i per molt bé que entengués les series i programes de televisió en versió original emeses a Catalunya, entendre, seguir i participar en una conversa amb un ciutadà de York...era much, much more harder!!

Per a mi va ser tot un repte, i és per això que m'atreia i el vaig esvair amb rapidesa. Com? Vaig decidir oblidar-me de la timidesa, vergonya o possible bloqueig i vaig dedicar-me a preguntar, preguntar des de la més insignificant obvietat fins la més enrevessada expressió!
Vaig donar-me a conèixer, vaig informar-me sobre on i com podia assolir trobar una feina que s'ajustés al meu perfil professional - no tinguent gaire en compte el handicap de l'idioma...més aviat pot anglès i molta empenta! -i....passats uns mesos d'aventura i exploració, a poc a poc, sense gairebé adonar-me'n, vaig acabar sentint-me una més i fusionant-me amb la multitud dels carrers de la ciutat.

York està situada en una vall, per on hi passen el riu Ouse i Foss, els quals creuen tota la ciutat. Tal cosa em va permetre passar hores de passejades i lectures resseguint el riu, sopars al costat d'una vista incomparable...
L'atractiu turístic més rellevant de la ciutat és la The York Minster, la segona Catedral gòtica més gran d'Europa del Nord. És indescriptible... i és per això que l'exposo com a fotografia representativa en aquesta redacció, deixant que la jutgeu vosaltres mateixos.
Tot i així, també tenim la Clifford's Tower, que proporciona una vista panoràmica de la ciutat i, digne d'esment, és d'accés lliure i gratuït; així com The Shambles, el carrer de pedra més antic de la ciutat, on pots trobar-hi cafeteries, petites tendes tradicionals d'embotit, pork pies (pastissos amb massa d'empanada gallega farcits de carn normalment), etc.

He experimentat moltíssimes coses que no podria comprimir en una plana ni en 20...he crescut en el sentit literal i figurat....la meva perspectiva del món i de les possibilitats al propi abast s'ha eixamplat i podria dir que viure aquesta experiència ha sigut una de les millors decisions preses fins avui. Tornaré? Segur, sempre hauré de tornar a visitar York, allà és on tot va començar :)

See you later!

dimarts, 4 de juny del 2013

UNA EXPERIÈNCIA A LONDRES

Hola soc en Roger Solans tinc 27 anys i ara mateix estic a Londres vivint una nova experiència en la meva vida. Vaig decidir venir cap Anglaterra a causa de l’actual situació de crisis que viu el nostre país en aquests moments, tot i haver estudiat Empresarials a la Universitat Pompeu Fabra i tenir un bon currículum professional no va ser possible trobar feina, per tant vaig decidir que el millor que podia fer era marxar fora en busca de més opcions de les que podia trobar a Catalunya. La meva elecció va ser Londres perquè creia que és on podria trobar més possibilitats laborals i més qualitat alhora de trobar acadèmies d’anglès  per millorar l’ idioma.
Al arribar aquí tot és molt confús, és realment difícil adaptar-se a la vida que es porta aquí, els anglesos tenen una manera molt diferent de fer les coses, per exemple  alhora de fer relacions son molt freds i mantenen molt les distancies, inclús entre ells. El menjar no és de gaire qualitat i trobés “take away” per tot arreu, el primer dia vaig anar un telepizza i un cop pagada la pizza el restaurant no tenia ni una taula ni una cadira per menjar amb tranquil·litat,  les hores de dinar i anar a dormir no te res a veure amb les que estava acostumat, el cost de vida és car, condueixen per l’esquerra, tot esta vigilat per càmeres de seguretat i el més important de tot l’ idioma. Tot i aquest xoc social, en dos mesos un s’acaba acostumant i lo més important trobes a gent que esta en la teva mateixa situació, Londres esta ple de immigrants de tot arreu del mon i ara més que mai del nostre país.
Com he dit al principi jo venia per trobar  feina i aprendre l’ idioma, jo he tingut la gran sort de trobar una acadèmia d’anglès on fer unes pràctiques laborals i a més em regalaven un curs de General English per tant aconseguia experiència i l’ idioma, Anglaterra esta ple d’empreses que busquen els anomenats “Workexperience” (Becari).  La veritat es que em pocs mesos el meu nivell d’anglès a pujat molt i molt, estic verdaderament content per això, abans de venir difícilment podia mantenir una conversa, ara tranquil·lament puc parla amb gent tant de fora com nativa.
La festa a Londres és molt cara sincerament, però sempre pots anar a prendre una cervesa amb els companys de l’acadèmia o de la residencia i perquè no anar a visitar els llocs més famosos i turístics d’aquesta gran ciutat, diversió no li falta tampoc.

Finalment dir que la meva experiència esta sent de lo més enriquidora de lo que esperava, descobrir  noves cultures, noves persones, noves costums, viure lluny de casa amb independència, tot això et fa creixa com ha persona i et fa obrir molt la ment, per mi esta sent un període de reflexió i aprenentatge que mai havia experimentat. 

dimecres, 27 de febrer del 2013

LA MEVA EXPERIÈNCIA LABORAL A ESCÒCIA


Hola a tothom!

Em dic Cristian Zapatero i voldria explicar una mica per sobre l'experiència que vaig tenir durant 3 mesos al país d'Escòcia. La finalitat d'aquest escrit no és altre que proporcionar una ajuda a aquells que no saben ben bé que es poden trobar fora. Evidentment, tota experiència és personal i subjectiva i això en molts casos no ajuda gaire. Però voldria intentar ser lo més “objectiu” possible per tal de proporcionar informació útil a aquells que llegeixin això. També haig de dir que depèn quina sigui les vostres intencions, els vostres propòsits i la vostre condició, em refereixo si esteu sols o teniu algú que t'ajudi, quan viatgeu a un altre país tindreu més dificultats o menys. Però crec que en general si aneu a un altre país amb uns coneixements mitjans-baixos de la seva llengua, aleshores tot es torna bastant complicar. Jo particularment vaig anar per buscar treball i poder viure durant una llarga temporada, estava sol i depenia de mi en tot moment.

Doncs bé, vaig anar a Edimburg cap a finals de novembre de 2012. Lo més barat per poder viure allà és allotjar-se en un backpacker que ve a ser un alberg per viatjants, però en alguns es pot treballar per pagar el vostre allotjament. El treball és relativament senzill i només us ocuparà unes 3 hores al dia, normalment es treballa pel matí. Un cop ja teniu un lloc per dormir heu d'aconseguir un numero de telèfon britànic perquè evidentment no podeu esperar que cap empresa vulgui trucar al vostre numero de telèfon espanyol. Però és bastant senzill aconseguir això i no hauria de portar gaires problemes.
Una altre cosa important que haureu de fer quan arribeu allà és aconseguir l'Insurance Number, que ve a ser allò que correspon al nostre numero de la seguretat social i sense el qual no t'és permès treballar. Aconseguir això és bastant més difícil que lo anterior perquè heu de trucar a un numero i defensar-vos com pugueu amb el vostre nivell d'Anglès per demanar una cita amb la finalitat de rebre aquest numero. També podeu anar directament al Job Center per demanar la cita. Jo vaig preferir la segona opció perquè em semblava més senzilla, però això ja depèn de cadascú. La cita en qüestió no us la donaran fins d'aquí un mes i en aquesta us faran una petita interview. Tranquils, no us preguntaran si sou terroristes ni res d'això però si que voldran saber per que heu anat allà i quines són les vostres intencions. Per descomptat us prendran les dades i us informaran que aproximadament d'aquí un mes rebreu el tan desitjat Insurance Number. Hi haurà qui s'estarà preguntat: però com vols que m'esperi tant de temps per començar a buscar treball? No us preocupeu, en l'entrevista us donaran un numero de referència amb el qual podreu demostrar que sou aptes per treballar al Regne Unit.

Un cop ja em aconseguit fer això ja només ens queda perfilar el nostre civi (CV) i començar a repartir com mai ho heu fet abans. El currículum britànic és lleugerament diferent al d'aquí. Per exemple, allà es considera una falta de respecte posar la teva foto i la teva edat. També hi han apartats diferents com per exemple Personal Statement que ve a ser com una declaració personal dels teus propòsits i la teva bona disposició. També és important posar en un altre apartat anomenat Personal Interests quins són els teus interessos i les teves aficions. No cal que us passeu, només heu de dir quatre coses perquè vegin que sou persones normals. Adjunto a continuació aquest link perquè penso que pot ser de gran ajut no només pel tema del currículum sinó també per trobar informació general. El link és aquest: www.vivirenedimburgo.com i aquí podreu trobar, com ja he dit, informació de tota mena: experiències personals, preguntes freqüents i tot allò que us interessi.
Tot i que no ho he dit abans és bastant recomanable fer això abans de marxar ja que ara com mai cobra sentit la frase “el temps és or” perquè lo més probable és que estigueu pagant per el vostre allotjament i el vostre menjar.

¡Per fi! ara ja és l'hora de començar a repartir a tort i a dret. No és gens fàcil, haureu d'anar botiga per botiga deixant el vostre currículum i és molt recomanable que intenteu parlar amb el cap. Això us donarà una mica més d'oportunitat per ser escollits, però si no us sentiu confiat amb el vostre Anglès i no us atreviu a parlar amb ell, aleshores potser el vostre civi es quedarà al calaix de l'escriptori del mànager esperant que algú vulgui donar-li un cop d'ull. Lo més probable és que haureu de fer els treball menys desitjats, que no vol dir que ningú els vulgui, però sou immigrants i això ho anireu entenen poc a poc i també entendreu a aquells que van anar al vostre país temps enrere buscant una oportunitat. Sumeu-li això una quantitat increïble de gent que ve dels països més afectat per la crisi, em refereixo a Itàlia, Portugal, Grècia i, per descomptat, Espanya, que estan fent el mateix que esteu fent vosaltres, és a dir, buscar treball desesperadament. La competència és bastant dura i les ciutat més importants estan bastant saturades. No és gens fàcil trobar un treball si ets nou, estàs sol i no coneixes pràcticament a ningú. Però no us desanimeu, lo més important és no deixar d'intentar-ho. Si manteniu el vostre cap lo bastant seré com per no caure en depressions i demés, aleshores potser disposareu d'algunes oportunitats. Lo més important és la persistència, és una situació la qual un alt percentatge del vostre èxit depèn d'un mateix però sempre hi han coses que se'ns escapen, evidentment.

Jo personalment vaig estar al voltant d'un mes a Edimburg i quan vaig veure que se'm començava a acabar els diners vaig començar a posar en marxa el “plan B”, és a dir, buscar un lloc on pogués treballar per pagar-me el menjar i el llit. Hi han diferents pàgines webs que proporciones aquest servei, per exemple teniu www.helpex.net o www.wwoof.org on lo més probable és que tingueu que pagar una quota reduïda i només una vegada per poder contactar amb els allotjadors. És una bona opció si veieu que comenceu a quedar-vos sense diners però hi han certes coses que potser no us agradaran. Per exemple, haureu de prendre bastants responsabilitats perquè depeneu completament d'aquells que us han acollit, la qual cosa vol dir que és millor evitar qualsevol conflicte i fer tot allò que us diguin, bé no tot evidentment però quasi tot. Jo vaig contactar amb un altre backpacker a Dundee (una mica més al nord) on em van oferir la possibilitat de treballar cinc dies a la setmana per la meva acomodació, però no pas pel meu menjar. Això em va semblar una bona proposta i vaig decidir mourem cap allà.

Quan vaig arriba allà vaig continuar intentat trobar algun treball per aconseguir alguns diners. Dundee era una petita ciutat molt bonica, prop del mar i no hi havia tants estrangers com ha Edimburg. L'única pega que hi ha és que Dundee té la taxa d'atur més baixa del Regne Unit, però també és una bona opció buscar pels voltants. Em vaig posar en contacte amb alguns hotels dels voltants de Dundee i vaig haver de mourem bastant lluny per realitzar entrevistes en les quals, finalment, no em van seleccionar. Vaig gastar bastant diners en general i us asseguro que només me'l gastava en coses imprescindibles, tant el transport públic com el menjar, com gairebé tot en general, és bastant més car que a Espanya i això dificulta les coses una mica, però hi han petits trucs on ens podem estalviar uns diners. Per exemple, la manera més barata de viatjar pel Regne Unit és amb autobús i si a més compreu els tiquets per www.megabus.com us sortís més barat que si els compreu directament en l'autobús. També, pel que fa al menjar, podeu comprar alguns productes que els hi han reduït el preu perquè els hi falta poc per caducar o per qualsevol cosa. La carn i la fruita és millor anar amb una mica de compte perquè és bastant cara i, per descomptat, res de gastar diners en coses que no siguin absolutament necessàries.

Finalment, em van trucar per treballar en un Coffee Shop, els meus caps van ser molt pacients amb mi pel que fa al llenguatge i vaig aprendre bastant treballant allà. El meu anglès no era per llença coets, però mica en mica anava creixent i jo em sentia més confiant amb aquest. També vaig començar a treballar per Adecco, una empresa de treball temporal que també es pot trobar aquí també. Però a diferencia d'aquí, allà el tracte és molt més proper i ells intenten cuidar bastant bé els seus treballadors, és a dir, si ells veuen que sou bons treballadors i que sempre poden comptar amb vosaltres, aleshores mica en mica us aniran trucant més i això es d'agrair. Tot i això no vaig aconseguir res fix i no treballava lo suficient com per poder relaxar-me. Cada setmana em trucaven tant d'Adecco com del Coffe Shop per fer unes hores, lo suficient per poder mantenir-me, però no pas per poder “sortir del pou” i, per tant, havia d'estar en un continu estat de cerca de treball, la qual cosa era molt esgotador.

Una cosa que s'ha de tenir ben clara quan es marxa a un altre país a buscar-se la vida és que res arriba ràpidament, haureu de tenir molta paciència per poder estabilitzar-vos una mica. Heu de pensar que heu començar per l'escala més baixa de la societat i fins que no domineu el nou llenguatge, coneixeu l'entorn, la gent i sapigueu moure-us una mica, serà bastant difícil aconseguir aquesta estabilitat i, per tant, poder respirar per fi.

En general, i per acabar, voldria donar un missatge positiu a tots aquells que no s'atreveixen, que no ho veuen clar o que penses que aquí tenen més futur. Bé, jo no conec les circumstàncies de cadascú però si que conec quina és la situació general a Espanya i una mica a Europa. No voldria ser pessimista, però es cert que aquí no només no hi han grans possibilitats per trobar un bon treball sinó que tampoc hi han possibilitats de créixer acadèmicament i, difícilment, com a persona. Simplement si considereu que no teniu res que us lligui aquí i voleu viure quelcom diferent i que us asseguro que us farà créixer, aleshores  us recomano que sortiu i proveu sort. No us diré que la vostre experiència serà fàcil, plàcida i increïble, més aviat serà difícil, us sentireu sols i ens molts moments tindreu ganes de tornar cap a casa. Però ¿qui va dir que em vingut aquí per lleure a la platja i prendre el sol?

Penseu que en un altre temps i espai les possibilitats eren molt reduïdes i era impensables poder escollir a quin lloc ens agradaria viure, però avui amb un bitllet de 40 o 50€ et pots plantar en un altre país amb una cultura bastant diferent a la teva i amb possibilitats d'aprendre un nova llegua, experimentar nous hàbits i nous costums i veure un munt de coses que mai abans heu vist. L'únic que us puc assegurar és que si aneu a provar sort a un altre país us emportareu una experiència que us farà créixer com a persones i que us servirà per dir-vos en un futur proper: - eh! Jo vaig fer allò! I això us donarà confiança per seguir endavant. Però com sempre dic: -It's up to you!, així que vostra és la decisió.

dijous, 31 de gener del 2013

TREBALLAR ALS PAÏSOS ESCANDINAUS



QUE NECESSITO PER TREBALLAR AL PAÏSOS NÒRDICS?
·         Noruega:
A part d'un DNI o passaport vàlid, a partir de 3 mesos d'estada necessites un permís de residència i demostrar que tens bastants diners per quedar-te. A partir de 3 mesos tens l'obligació de registrar-te a la policia: fent una inscripció a través d'Internet a la pàgina de l'Ofici Nacional d'immigració i contactant amb la comissaria de policia local per fer establir una atestació de registració. A partir dels 6 mesos has de demanar el “D Number”.
Més informació: www.nyinorge.no
Llengua: Normalment el coneixement del noruec és essencial per obtenir una feina a Noruega tot i que per diversos treballs a l'agricultura i peixateries i algunes posicions en hotels o restaurants, un bon nivell d'anglès pot ser suficient. Algunes companyes, per exemple al sector del petroli utilitzen l'anglès com a llengua de treball.

·         Suècia:
Els ciutadans de la UE i les persones que tenen el permís de residència llarg a un país de la UE poden residir 3 mesos sense permís si demostren que tenen bastants diners per viure a Suècia. Desprès de 3 mesos s'ha de demanar un dret de residència que s'obté al Consell de immigració de Suècia: www.migrationsverket.se o al consolat suec de Barcelona: www.swedenabroad.com
Registració a l'estat civil: si preveus de viure més d'un any a Suècia et donaran el numero d'identitat “personnummer” i per menys d'un any serà el “numero de cotització, el “samordningsnummer” que et erviran per diversos tràmits administratius com l'assegurança social però també per l'apertura d'un compte bancari. www.skatteverket.se

·         Dinamarca:
Com a ciutadà de la UE tens dret de residir i treballar a Dinamarca. Tot i això hauràs de fer una registració del teu lloc de residència “registreringsbevis” i informar-ne les autoritats daneses. Aquest tràmit l'has de fer en persona al “Statsforvaltning” de la teva regió de residència a Dinamarca o a l’International Citizen Service de Copenhague, Århus ou Odense. www.statsforvaltning.dk
Llengua: Per moltes situacions podràs utilitzar l’anglès o l’alemany però tindràs un gran avantatge si parles danès.

·         Finlàndia:
Com a ciutadà de la UE no necessites un permís d'estada per Finlàndia. Tot i això, hauràs de registrar-te per demanar un títol d'estada si et quedes més de 3 mesos. La sol·licitud es fa primer a l'oficina de policia on et donen un certificat de registració dels drets d'estades i desprès a l'oficina d'estat civil. En principi és vàlid durant 5 anys. Obtens directament aquest títol si treballes o estudies a Finlàndia. www.maistraatti.fi

PER ON COMENÇO PER BUSCAR FEINA?
·         Guies d’informació per països, CV, cartes de presentacions, etc.: www.sepe.es (“EURES”/ “Servicios europeos de emplo”)
·         Portal europeus útils:
CV Europeu: www.europass.cedefop.europa.eu (“Bienvenido”/ “CV Europass”)
Portal “Tu Europa” amb el mateix tipus d'informació: www.ec.europa.eu/youreurope
Portal Europeu de la Joventut: www.europa.eu/youth (“Portal europeo de la juventud”/ “Trabajar”/ escollir el país)

FEINA NO QUALIFICADA, TEMPORALS I QUALIFICADES:
·         Portal Eures (anglès i llengua del país): www.ec.europa.eu/eures
·         Convocatòries Eures: www.sepe.es/contenido/empleo_formacion/eures/convocatorias_ofertas/index.html
·         www.eurojobs.com


BORSES DE FEINA EN ANGLÈS

Noruega:
-       Per feines temporals a Noruega trobaràs diferents segon el període de l’any. A l’estiu, la feina es troba sobretot al sector de l’agricultura i forestal tot i que en relació amb el clima del país la temporada de treball és curta i intensiva. Entre els sectors de les feines temporals trobem també el turisme, monitor d'esquí,
manteniment (fuster, pintor, etc.) i la industria del peix. Industria del peix a Noruega: Ja que ara la majoria de les fàbriques produeixen a l’any la necessitat de treballadors temporal ha baixat i depèn de la temporada, del temps i de les quotes de produccions. Les feines que es poden trobar a aquest sector són sobretot d’embalatge i manipulació del peix. En general la
sol·licitud de feina s’ha de fer amb bastant antelació abans que comenci la temporada.
-       Informació sobre com trobar feina a Oslo i exemples de CV: www.velkommenoslo.no
-       Servei d'ocupació noruec: www.nav.no (“other languages”/ “English” / “Vacancies on nav.no in English”)
-       Eures Noruega: www.nav.no/NAV+EURES+work+and+recruit+in+Norway (Llegir l'apartat “Selected professions and industries”: informació sobre diversos sectors laborals a Noruega com l'agricultura, industria del peix, turisme, salut, etc.)

- Dinamarca:
-       Servei d'ocupació/ Eures Dinamarca: www.workindenmark.dk
-       Agricultura: www.seasonalwork.dk (Exemple: recollir maduixes: de maig a agost de 3 a 10 setmanes de contracte)
-       www.jobsincopenhagen.com
-       www.foreignersindenmark.dk (“career center”/ “Job websites”)

- Suècia:
-       Eures Suècia: www.sweden.se
-       Servei d'ocupació estatal: www.arbetsformedlingen.s e
-       www.jobsinstockholm.com
-       www.jobinsweden.net/english
-       www.jobssweden.se/en
-       www.thelocal.se/jobs
-       http://se.tiptopjob.com
-       http://se.theconstructionjob.com (enginyeria construcció)

Finlàndia:
-       La major part de les feines que trobaràs a Finlàndia són al sector del comerç i de la industria i de la salut.
-       www.workinfinland.com
-       www.expat-finland.com/employment


BORSES DE FEINA EN LA LLENGUA DEL PAÍS
Portal europeu de la joventut: www.europa.eu/youth (“Trebajar”)
Noruega:
-       Servei d'ocupació: www.nav.no
-       www.finn.no/finn/job
-       www.stillinger.no
-       www.monster.no
Dinamarca:
-       www.jobnet.dk
-       www.job-guide.dk
-       www.jobzonen.dk/jobsoeger
-       www.kraemmergaard7660.dk (agricultura)
Suècia
-       Servei d'ocupació: www.arbetsformedlingen.se
-       www.sommarjobb.se (per a l'estiu)
-       www.monster.se
Finlàndia:
-       Servei d'ocupació: www.mol.fi
-       www.ely-keskus.fi
-       www.yrityssuomi.fi

Directori d’empreses espanyoles implantades a l'estranger (excepte Finlàndia): www.icex.es
(“Apoyo al inversor/ Información para invertir en el exterior”/ Escollir un país)


Au-pair
-       Per una agència: www.iapa.org (Internacional)
-       Sense agència: www.aupair-world.net

Agències privades
Les Agències privades són empreses que gestionen estades a l’estranger (Feina, curs d’idioma, allotjament, etc.). Les despeses de gestió solen ser prou altes. Com a garantia, s’aconsella buscar una agència que sigui
membre de l'Associació Espanyola de Promotors de Cursos en el Estranger: www.aseproce.org
Altra alternativa: www.jove.ca t (“Treball” / “Treballar a l'estranger”/ “Agències que gestionen feina a l'estranger”)

RECERCA ESPECIALITZADA
-       Col·legis i gremis de professionals.
-       Portals europeus i internacionals per sector
-       Pàgines especialitzades.
-       Feines en institucions i organitzacions internacionals.
sp �'t l h� ؗ st:Ignore'>-       Directori d’empreses espanyoles implantades a Holanda: www.icex.es (“Información para invertir en el exterior” / Escollir el país)

-lay� G(g i h� ؗ one;text-autospace:none'> 
Regne Unit:
www.jobsearch.co.uk
www.monster.co.uk
www.careers.lon.ac.uk
www.education-jobs.co.uk (educació)
www.engineeringjobs.co.uk (enginyeria)
www.london2012.com (treballar o fer un voluntariat pels JO 2012 de Londres)

Irlanda:
-       www.jobs.ie
-       www.inretail.ie
-       www.monsterireland.ie
-       www.ireservices.ie (serveis a la persona)
-       www.morganmckinley.ie (enginyeria, construcció, ciències)
-       www.educationcareers.ie (educació)
-       www.activelink.ie/content/vacancies (per treballar amb ONG)
-       www.marketingjobs.ie (Màrqueting)

Escòcia: www.jobinscotland.com
Gales: www.jobswales.co.uk
Illes del Canal: www.cijob.com

·         Diaris

Regne Unit:
-       The Guardian: http://jobs.guardian.co.uk
-       Daily Telegraph: www.jobs.telegraph.co.uk
-       Scotsman: www.scottishjobstoday.co.uk
-       Financial Times: www.ft.com/jobs

Irlanda:
-       The Irish Times: www.irishtimes.com/jobs


001ptx �/- d ؗ h� uto;text-indent:-18.0pt;line-height:normal;mso-list: l4 level1 lfo25;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none'>-       www.jobs-career.be
-       www.arbajob.com (col·labora amb el servei d'ocupació belga)
-       www.optioncarriere.be

·         Suïssa:
-       www.jobs.ch
-       www.publicjobs.ch.ch/publicjobs
-       www.agroverde.ch (agricultura)


Diaris:
-       Suïssa:Emploi&Formation del periòdic Le Temps (Ginebre)
-       Dossier Emploi del periòdic 24 heures (Lausanne)